FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri que consisteix en una làmina prima oblonga de metall, fusta, os, vori, etc., proveïda de dents o pues més o menys espesses en una de les seves vores llargues o en ambdues, que serveix per a desembullar i pentinar el cabell. Pinta de pua. Làmina anàloga a la pinta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Taca o clapa petita en la pell, pèl o plomatge d'un animal, en la massa d'un mineral. Senyal que tenen les cartes en els seus dos extrems superior i inferior, diferent segons el coll a què pertanyen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sovint precedit de l'adjectiu mala o, irònicament, bona, persona capaç de fer malifetes o que en fa habitualment. Quin pinta! És un mala pinta. És una criatura bastant mala pinta. [...]
Làmina de plàstic o de material similar de la part posterior d'una màquina trepitjaneu, proveïda de pues més o menys espesses, que serveix per a allisar la superfície de la neu. [...]
Infecció trepanomatosa endèmica, molt contagiosa, no venèria, caracteritzada per la presència de lesions cutànies intensament discròmiques, la qual cosa dona nom a la malaltia. És produïda per una espiroqueta (Treponema carateum o T. herrejoni) i és autòctona de l'Amèrica tropical i subtropical, es [...]
Entramat de bigues de fusta o de ferro situat al teler que té la mateixa amplada que l'escenari i que s'utilitza per a penjar-hi els focus i les cordes que sostenen aparells o elements escenogràfics. [...]
Làmina de plàstic o de material similar de la part posterior d'una màquina trepitjaneu, proveïda de pues més o menys espesses, que serveix per a allisar la superfície de la neu. [...]